La consellera d´Ensenyament
va prometre, ja en campanya electoral, posar fil a l´agulla als mals resultats
escolars amb la famosa “Ofensiva de país contra el fracàs escolar“
que s´hauria d´abordar des de quatre
eixos diferents:
- La identificació
primerenca de les dificultats d´aprenentatge,
- L´impuls de la
lectura,
- La
professionalització de la tasca directiva
-La implicació de les famílies en el procés
educatiu del seus fills.
En aquesta línia es
va decidir posar rumb a la millora dels
resultats, reorientant molts dels aspectes aprovats per l'anterior govern:
1. Les ocurrències com la setmana blanca, els
canvis de calendari i la supressió de la jornada intensiva que no tenien, per
si soles, cap capacitat per incidir en la millora de la qualitat però ens van
fer perdre molt temps, van ser les primeres en ser redreçades.
2. La sisena hora generalitzada no va semblar corregir
la tendència negativa quant als resultats i s´ha substituït pel Suport Escolar Personalitzat. Podria fer molts matisos sobre l´adequació
i efectivitat de la seva aplicació; però si més no, dir que el plantejament de
donar atenció individualitzada en funció de les diferents necessitats, em
sembla molt més eficient que oferir una sisena hora uniforme per a tothom. No
és una qüestió d´hores, sinó de dissenyar programes amb metodologies adequades
que incideixin directament sobre les diferents necessitats.
3. El projecte de digitalització 1x1, que pretenia donar a cada alumne de secundària un portàtil
personal com a principal eina de treball va ser un clar exemple de voler fer passar
un tren d´alta velocitat per un via de fusta. S´ha repensat donant-li
continuïtat a aquells centres que ho han desitjat, però amb diferents modalitats obertes a les necessitats i
possibilitats de cada centre.
4. Els projectes de biblioteca i els plans
experimentals de llengües estrangeres, van ser una bona iniciativa pedagògica, però la incapacitat
del Govern del tripartit per posar les mesures organitzatives al servei de les
qüestions pedagògiques que ell mateix estava impulsant , feia impossible
dur-los a terme i consolidar-los. En aquest punt, l´actual consellera ha decidit
polir serrells i ara els plans de
biblioteca queden emmarcats en el Pla
nacional d´impuls a la lectura*, i els projectes de llengües estrangeres
(PELE) passen a formar part d´un projecte més ampli que s´anomena PILE**
Amb la voluntat de garantir
els recursos humans que permetin donar continuïtat als projectes engegats pels
centres, la consellera Rigau acaba de proposar un decret de plantilles en virtut del qual els directors podran triar un cinquanta per cent del seu
personal.
Sempre he defensat la
professionalització de la funció
directiva, entesa com una aposta de l´administració per posar les eines que
permetin crear professionals amb capacitat de lideratge pedagògic, que puguin
prendre decisions en funció dels interessos del seu centre i que passin un rigorós procés de selecció en
consonància amb les atribucions que se´ls donarà. De fet, aquest és un
plantejament comú a tots els països d´èxit educatiu. La gran diferència és que
a Catalunya s´ha entès que per professionalitzar la funció directiva n´hi ha
prou amb atorgar el títol de director
professional a qualsevol docent que hagi fet un curset de 150 hores o bé a qui hagi estat quatre cursos a la
direcció d´una escola.
A part de reorientar les
herències rebudes, el Departament d´Ensenyament ha fet una aposta per a
l´elaboració d´uns materials que, com diu la mateixa consellera, es posen a
disposició dels centres amb la pretensió de marcar la seva manera de treballar
amb una voluntat clara d´incidir positivament sobre els resultats: els protocols d´identificació dels trastorns d´aprenentatge,
el pla lector o l´adaptació del currículum escolar al currículum per
competències, són alguns dels exemples que formen part d´aquest reguitzell de
documents.
PERÒ LA MEVA OPINIÓ DE TOT PLEGAT ÉS QUE , MALGRAT
LA FEINA FETA I EL CANVI DE DISCURS, EL PROBLEMA PRINCIPAL SEGUEIX SENT EL
MATEIX
I CONTINUA SENSE ABORDATGE
La manca de pedagogia dins de les escoles
Per a mi, la solució
al fracàs escolar no passa per “cosir “ als centres amb tot tipus de plans, projectes
i protocols com els que s´estan elaborant. D´acord que la Conselleria marqui
les directrius departamentals, però aquests documents tenen un nivell de
concreció que no correspon a l´administració, sinó als centres. Si bé és
veritat que no es tracta d´una imposició, també és cert que, un cop elaborats,
hi ha un desplegament de maquinària en favor d´ells. La conseqüència és que en venir
suggerits per la inspecció, l´assessor
LIC o l´EAP, molts centres els acaben aplicant amb compromís i bona voluntat ,
però sovint sense entendre el fons de la qüestió, per la qual cosa, s´acaba
adoptant un model de franquícia que permet omplir aplicatius sobre actuacions
fetes, però manca iniciativa per recollir les directrius generals i dissenyar
un projecte PROPI i ben trenat que respongui a les necessitats de cada centre.
Fa un parell de
mesos, vaig llegir que la consellera Rigau havia dit que la tasca d´integrar
les competències al currículum no es podia deixar en mans de cada centre, quan
requereix una metodologia i expertesa que no tothom té. D´aquesta manera
justificava l´elaboració de l´adapatació del currículum a les competències per
part del Departament d´Ensenyament , i el seu lliurament als centres.
Doncs bé, jo diria
que amb aquesta afirmació ja som al cap del carrer, doncs implícitament s´esta
reconeixent la incapacitat de molts centres per dissenyar un sistema pedagògic
propi.
I jo em em pregunto:
Quants restaurants
que pretenguin guanyar-se el reconeixement internacional es conformarien en
contractar un Xef que no sàpiga cuinar i en compensació, suministrar-li els plats
pre-cuinats ?
L´obvietat de que
amb aquesta política cap restaurant no guanyarà cap premi a la qualitat, ens
condueix ràpidament a la necessitat de que l´administració faci una aposta clara i contundent per retornar el pedagog i la pedagogia al centre de l´acció educativa, és a dir, a l´escola .
Que ningú esperi cap renovació pedagògica que no provingui directament de dins l´escola. Les directrius de les polítiques educatives són necessàries, però les escoles han de tenir sistema pedagògic propi i l´administració ha de donar-hi suport, distingint la veritable acció de renovació pedagògica del fet d´acollir-se a tot tipus de plans i projectes; perquè encara que se´n diguin "projectes d´innovació, l´hàbit no fa el monjo.
