Mirar els infants i pensar que poden ser capaços, que poden fer-ho, que poden tenir autonomia, que poden ser responsables, que són persones, fa créixer les nostres expectatives en positiu cap a ells. Pensar i dir: tu pots fer-ho, endavant!, els ajuda a creure-ho, perquè implícitament hi ha tota la nostra confiança dipositada en ells.
L’efecte Pigmalió és un mecanisme pel qual un resultat s’apropa a les expectatives prèvies perquè inconscientment s’ha modificat la conducta perquè així sigui. El nom ve del mite de Pigmalió i la seva estàtua. Segons aquest efecte, una persona espera un resultat concret, que depèn en part d’altres persones o factors externs. La creença que l’obtindrà fa que modifiqui la manera de comportar-se i llavors altera aquests factors externs, així és molt probable que acabi succeint en contra de les possibilitats inicials.
La confiança que els demés tinguin sobre nosaltres, pot donar-nos “ales” per a aconseguir els objectius més difícils. Aquesta és la base de l’efecte Pigmalió, que la psicología encuadra com un principi d’actuació a partir de les expectatives alienes.
La confiança i la responsabilitat compartida dels educadors, de la familia i dels adults, propers a ells, ajudarà als infants a resoldre conflictes, a enfrontar-se amb fermesa en els aprenentatges, a enfrontar nous reptes i en definitiva els ajudarà a créixer.
Tot i que semblen obvies aquestes consideracions, són objecte d’estudi per part de pedagogs i estudiosos, i s’apliquen a diferents àmbits: a l’educació, als esports, a l’economia perquè fer-les explícites, comunicar-les i donar-les a conèixer pot resultar cabdal per al desenvolupament dels infants i de les persones que amb ells hi conviuen. Sovint, els verbalitzem allò que els cal millorar, els fem retrets o acostumen a pensar que avancen a poc a poc, però quantes vegades explicitem allò del que creiem poden ser capaços, quantes vegades generem confiança o valorem les seves fortaleses?Montse Palouzié
Tutora de 4t
