divendres, 30 d’abril del 2010

L´EFECTE PIGMALIÓ

Mirar els infants i pensar que poden ser capaços, que poden fer-ho, que poden tenir autonomia, que poden ser responsables, que són persones, fa créixer les nostres expectatives en positiu cap a ells. Pensar i dir: tu pots fer-ho, endavant!, els ajuda a creure-ho, perquè implícitament hi ha tota la nostra confiança dipositada en ells.
L’efecte Pigmalió és un mecanisme pel qual un resultat s’apropa a les expectatives prèvies perquè inconscientment s’ha modificat la conducta perquè així sigui. El nom ve del mite de Pigmalió i la seva estàtua. Segons aquest efecte, una persona espera un resultat concret, que depèn en part d’altres persones o factors externs. La creença que l’obtindrà fa que modifiqui la manera de comportar-se i llavors altera aquests factors externs, així és molt probable que acabi succeint en contra de les possibilitats inicials.
La confiança que els demés tinguin sobre nosaltres, pot donar-nos “ales” per a aconseguir els objectius més difícils. Aquesta és la base de l’efecte Pigmalió, que la psicología encuadra com un principi d’actuació a partir de les expectatives alienes.

La confiança i la responsabilitat compartida dels educadors, de la familia i dels adults, propers a ells, ajudarà als infants a resoldre conflictes, a enfrontar-se amb fermesa en els aprenentatges, a enfrontar nous reptes i en definitiva els ajudarà a créixer.

Tot i que semblen obvies aquestes consideracions, són objecte d’estudi per part de pedagogs i estudiosos, i s’apliquen a diferents àmbits: a l’educació, als esports, a l’economia perquè fer-les explícites, comunicar-les i donar-les a conèixer pot resultar cabdal per al desenvolupament dels infants i de les persones que amb ells hi conviuen. Sovint, els verbalitzem allò que els cal millorar, els fem retrets o acostumen a pensar que avancen a poc a poc, però quantes vegades explicitem allò del que creiem poden ser capaços, quantes vegades generem confiança o valorem les seves fortaleses?
Establir lligams d’afecte, de complicitat, d’apropament, és reconèixer allò que els infants fan bé, els pot ajudar a millorar més i a pensar en positiu sobre ells mateixos i en vers a qui els envolta. Des de l’escola, afavorir i incidir en aquests aspectes, tant a nivell individual, com a nivell grupal, enforteix les relacions entre ells i també millora la dinàmica del grup. Tot l’equip de mestres i, específicament, des de la tutoria, cal tenir aquests objectius clars i també traspasar-los a les famílies, per tal que tots plegats siguem capaços d’ajudar-los a créixer tant com sigui possible, des de les seves possibilitats, amb autonomia, confiança i responsabilitat.


Montse Palouzié
Tutora de 4t

dissabte, 13 de febrer del 2010

GAUDÍ I EL MODERNISME

 PER A TOTS ELS NENS I NENES DE LA CLASSE DELS CONILLS...AQUÍ TENIU UNES " COSETES " QUE US HEM PREPARAT.
Mireu aquesta auca de Gaudí que han fet uns nens i unes nenes de 2n de primària !!

 L´AUCA D´EN GAUDÍ                              

Gaudí va néixer a Reus,
que es terra de conreus,
el seu pare era calderer
i es guanyava la vida bé.




Vuit anys d´arquitectura
fins aconseguir la diplomatura






Moltes obres va dissenyar
i el modernisme va utilitzar
si vols cultura
mira la seva arquitectura


A gaudí la recta no li agradava
però de corbes se n´atipava
De la natura es va enamorar
i a les façanes la va imitar




Va dissenyar fanals a Barcelona
i parades de flors a Tarragona






Una construcció seva va ser la casa Milà
però la Pedrera la van anomenar





Al parc Gúell estava Gaudí
enganxant rajoles al voltant del jardí
El drac del parc Güell va construir,
i després algú el va destruir




A la seva casa s'ha instal·lat
i un gran museu han muntat.

 
 
 
 
Moltes xemeneies va crear,
que els terrats van decorar.






La Sagrada Família va començar,
i no la va veure acabar.






La vida se li va acabar,
quan un tramvia el va atropellar.





   
     PER  FER PLÀSTICA... AQUÍ TENIU LA PEDRERA
                   Cliqueu damunt la imatge per descarregar-la


AQUEST ÉS UN MOSAIC MODERNISTA D´UN BANC DEL PARC GÜELL
Descarregar clicant la imatge


divendres, 5 de febrer del 2010

I SI NO ENS AGRADA ESQUIAR,QUÈ?

Clicar damunt el títol per llegir l´article

SOBRE  L´ARTICLE PUBLICAT AL DIARI  AVUI EL 26 DE GENER - IU FORN

Voldria felicitar al Senyor Iu Forn pel seu article  i per la gran eina  de suport curricular que ens ha donat a tots els mestres. És un article excel.lent que podem fer servir amb alumnes a partir de cicle superior de primària per treballar d´una manera crítica el què hauria de ser un article periodístic documentat, fonamentat i contrastat .Podem utilitzar l´avinantesa per parlar de la diferència entre un article d´opinió subjectiu i una informació tergiversada i errònia.
Fins i tot  a secundària podem parlar de l´ètica professional: buscar l´impacte mediàtic, la polèmica, que es parli d´un......encara que la informació que s´hagi donat  no s´ajusti a la realitat  i contribueixi a crear una imatge pública d´un col.lectiu de mestres incompetents, dròpols i amb poques ganes de treballar.
Bé , m´imagino que el Sr.Iu Forn ja sap ( i si no ho hauria de saber) que  els horaris i els calendaris escolars els decideix la Conselleria, no els mestres ; que durant la Setmana Blanca els mestres no anirem a esquiar, ens dedicarem a preparar el segon trimestre i tot allò que ens hagi quedat pendent al setembre.
Coincideixo amb ell que la nostra no és una cultura de l´esquí, sinó de la mediterrària de pins i oliveres   ( no oblidi les figueres, que són per exel.lència l´arbre de les migdiades estiuenques ).
Però, d´aquí a responsabilitzar als mestres d´aquesta situació......n´hi va un bon tros.
Carme Rider

dilluns, 25 de gener del 2010

MARCEL BOSCH I EL SEU TALLER DE MATEMÀTICA ACTIVA

 Cliqueu damunt el títol per anar a la seva pag web

" Taller vivencial de matemàtica activa amb material matemàtic fàcil d´aconseguir"
Vàrem assistir al Seminari  d´en Marcel Bosch el passat  mes de novembre i la veritat és que no té pèrdua: Va dirigit a  tots  aquells mestres que volen conèixer i experimentar els avantatges de l´aprenentatge vivencial, sentir la diferència entre una matemàtica abstracta i simbòlica i una matemàtica activa i concreta.








S´INSPIRA EN EL MATERIAL MONTESSORI I PROPOSA ACTIVITATS PER A TOTS ELS CICLES DE PRIMÀRIA I EL PRIMER CICLE DE SECUNDÀRIA
" El renacuajo no se hace  mejor sapo si se lo fuerza a vivir fuera del agua prematuramente.
Así también, el niño no desarrolla mejores cualidades humanas si se le reprime sus impulsos naturales, si se le obliga a portarse como un pequeño adulto que debe pasar  muchas horas inmóvil, callado, asimilando conocimientos  por medio de lecciones verbales......de acuerdo a un horario organizado por especialistas en pedagogía."
José Ortega y Gasset

MATERIALS I ACTIVITATS
RESOLDRE EQUACIONS AMB EL " EcuaABACO"









PRACTICAR FRACCIONS AMB EL "Joc de les pizzes"








MULTIPLICAR AMB LLEGUMS









TROBAR NOMBRES QUADRATS I CALCULAR L´ARREL QUADRADA

DIVIDIR  AMB TAPS  I AMPOLLES







UNITATS, DESENES ,CENTENES I MILERS AMB MATERIALS MULTIBASE I DAUS


No podem oblidar , diu aquest Alemany afincat a Perú, la regla d´or que ha d´acompanyar als alumnes en la matemàtica: corporal- vivencial-concret -abstracte.
ÉS L´UNICA MANERA DE CONSOLIDAR  APRENENTAGES I MOTIVAR ALUMNES.
Potser no cal donar tota la volta al mitjó, però hem de començar a pensar que amb aquest tipus de metodologies a les aules, molts dels alumnes que actualment han de passar per l´aula d´educació especial, no els caldria.

Mònica Baños i Carme Rider

dissabte, 16 de gener del 2010

ELS INDIS AMERICANS

Recordeu les aventures d´un nen indi i una nena europea que van conèixer dos ossets ?  FEU CLICK DAMUNT EL TÍTOL PER ESCOLTAR LA CANÇÓ
PER LA NONA, L´ANNA, LA SÍLVIA I LA GLÒRIA.  de part del Joan Gassó
Esperem que aquests materials que hem preparat per a vosaltres us ajudin a treballar la unitat didàctica dels indis americans.

Si voleu descarregar els dibuixos per poder-los pintar, només heu de clicar  damunt  les imatges  i les veureu en gran per imprimir.












També us hem preparat un power point que us podeu descarregar fent clic a "slideboom"

dimarts, 5 de gener del 2010

NIT DE REIS

ELS REIS MAGS EXISTEIXEN DE VERITAT



Alguns diuen que eren quatre...
Segons una teoria elaborada per 
 l´astrònom Mark Kidger, del Centre Europeu d´astronomia, un quart Rei Mag anomenat " Arbatán" no va arribar a temps a la ciutat de Betlem  perquè es va desorientar en perdre la llum de l´estrella que el guiava.

Siguin tres o siguin quatre, avui per la Rambla en passaven tres: Melcior, Gaspar i Baltasar.
Quan hem arribat a casa hem posat tres plats plens de torrons i una olla plena d´aigua pels tres camells i, quan després dels nervis i l´excitació pròpia d´una nit com la d´avui  tot ha tornat a la calma, obro el correu i em trobo un e-mail del meu tiet, que és el jubilat més informatitzat de tot l´Òmnium  Cultural i de la resta de Sabadell, cosa de la qual n´estic ben orgullosa.
En fi, el cas és que vull compartir el correu; tard o d´hora a tots ens farà falta:



Els reis Mags són veritat
Tot just el seu pare s'havia assegut a l'arribar a casa, disposat a escoltar com tots els dies el que la seva filla li explicava les seves activitats al col·legi, de sobte en veu una mica baixa, com amb por, li va dir:
- Papà?
- Sí, filla, diga'm.
- Escolta, vull... que em diguis la veritat.
- Es clar, filla. Sempre te la dic -va respondre el pare una mica sorprès.
- És que... -va dubtar la Júlia.
- Digues-me, filla, digues-me.
- Papà, existeixen els Reis Mags?
El pare de la Júlia es va quedar mut, va mirar a la seva dona, intentant descobrir l'origen d'aquella pregunta, però només va poder veure un rostre tan sorprès com el seu que el mirava igualment.
- Les nenes diuen que són els pares. És veritat?
La nova pregunta de la Júlia el va obligar a tornar la mirada cap a la nena i empassant-se saliva li va dir:
- I tu a qui creus, filla?
- Jo no sé papà, que sí i que no. D'una banda em sembla que si que existeixen , perquè tu no m'enganyes; però, com que les nenes diuen això.
- Mira, filla, efectivament són els pares els que posen els regals però...
- Llavors és veritat? -va tallar la nena amb els ulls humitejats-. M'heu enganyat!
- No, mira, mai t'hem enganyat perquè els Reis Mags sí que existeixen -va respondre el pare agafant amb les seves dues mans la cara de la Júlia.
- Llavors no ho entenc papà.
- Asseu-te Julieta, i escolta aquesta història que et vaig a contar perquè ja ha arribat l'hora que puguis comprendre-la -va dir el pare, mentre assenyalava amb la mà el seient al seu costat.
La Júlia es va asseure entre els seus pares ansiosa d'escoltar qualsevol cosa que la tragués del seu dubte, i el seu pare es va disposar a narrar el que per a ell era la veritable història dels Reis Mags:
"'Quan el Nen Jesús va néixer, tres Reis que venien d'Orient guiats per una gran estrella es van apropar al Portal per a adorar-lo. Li van dur regals en prova d'amor i respecte, i el Nen es va posar tan content i semblava tan feliç que el més ancià dels Reis, Melcior, va dir:
- És meravellós veure tan feliç a un nen! Hauríem de dur regals a tots els nens del món i veure el feliços que serien.
- Oh, sí! -va exclamar Gaspar-. És una bona idea, però és molt difícil de fer. No serem capaços de poder dur regals a tants milions de nens com hi ha en el món.
Baltasar, el tercer dels Reis, que estava escoltant als seus dos companys amb cara d'alegria, va comentar:
- És veritat que seria fantàstic, però en Gaspar té raó i, encara que som mags, ja som ancians i ens resultaria molt difícil poder recórrer el món sencer lliurant regals a tots els nens. Però seria tan bonic...
Els tres Reis es van posar molt tristos al pensar que no podrien realitzar el seu desig. I el Nen Jesús, que des del seu pobre llitet semblava escoltar-los molt atent, va somriure i la seva veu es va escoltar en el Portal:
- Sou molt bons, volguts Reis Mags, i us agraeixo els vostres regals. Us ajudaré a realitzar el vostre bell desig. Digueu-me: què necessiteu per a poder dur regals a tots els nens?
- Oh! necessitaríem milions i milions de patges, gairebé un per a cada nen que poguessin dur al mateix temps a cada casa els nostres regals, però no podem tenir tants patges., no n'existeixen tants.
- No us preocupeu per això -va dir el Nen-. Jo us en donaré, no un sinó dos patges per a cada nen que hi ha al món.
- Seria fantàstic! Però, com és possible? -van dir alhora els tres Reis Mags amb cara de sorpresa i admiració.
- Digueu-me, no és veritat que els patges que us agradaria tenir han d'estimar molt als nens?.
- Sí, es clar, això és fonamental - van afirmar els tres Reis.
- I, no es cert que aquests patges haurien de conèixer molt bé els desitjos dels nens?
- Sí, sí. Això és el que exigiríem a un patge -van respondre cada vegada més entusiasmats els tres.
- Doncs digueu-me, volguts Reis: hi ha algú que estimi més als nens i els conegui millor que els seus propis pares?
Els tres Reis es van mirar assentint i començant a comprendre el que el Nen Jesús estava planejant, quan la seva veu de nou es va tornar a escoltar:
- Ja que així ho heu volgut i perquè en nom dels Tres Reis Mags d'Orient tots els nens del món rebin alguns regals, JO ordeno que per Nadal, commemorant aquests moments, tots els pares es converteixin en els vostres patges i que, en el vostre nom i de la vostra part, regalin als seus
fills els regals que desitgin. També ordeno que, mentre els nens siguin petits, el lliurament de regals es faci com si ho fessin els propis Reis Mags. Però quan els nens siguin suficientment grans per a entendre això, els pares els explicaran aquesta història i a partir de llavors, cada Nadal, els nens faran també regals als seus pares en prova d'afecte. I recordaran que gràcies als Tres Reis Mags tots són més feliços. "
Quan el pare de la Júlia va haver acabat de contar aquesta història, la nena es va aixecar i fent un petó als seus pares va dir:
- Ara sí que ho entenc tot papà. I estic molt contenta de saber que m'estimeu i que no m'heu enganyat.
I corrent, es va dirigir a la seva habitació, tornant amb la seva guardiola a la mà mentre deia:
- No sé si en tindré prou per a comprar-vos algun regal, però l'any vinent  ja guardaré més diners.
I tots es van abraçar mentre, des del Cel, tres Reis Mags contemplaven l'escena tremendament satisfets.
PD:
Per cert, fes fora de casa teva a aquest barbut gros impostor que vesteix de vermell, és un artifici consumista!!! Salvem al Tió i als Reis Mags!


                                 Feliç Nit de Reis.
                                                                  Carme Rider

    

dilluns, 28 de desembre del 2009

HOWARD GARDNER-LA TEORIA DE LES INTEL.LIGÈNCIES MÚLTIPLES

La intel.ligència o les intel.ligències?

 Consultant la literatura existent en el camp de la psicologia  trobem multitud de definicions que miren d´enmarcar el  concepte d´intel.ligència.
Més enllà dels grans debats que ens mantenen ocupats des de fa moltes dècades, actualment tothom sembla reconèixer que la o les intel.ligències són producte de l´herència genètica , però que molts aspectes poden ser modificats si es reben els estímuls significatius en el moment adequat. ( períodes sensitius ).
El Dr. Howard Gadrner va provocar als anys 80 una revolució en el món de la psicologia i l´educació al publicar les seves conclusions  sobre les estructures de la ment i amb la seva teoria sobre les intel.ligències múltiples.
Howard, Armstrong,Goleman i molts altres autors critiquen la visió estreta  de qui evalua la intel.ligència des d´un marc unidimensional. Asseguren que les proves d´intel.ligència reflecteixen els coneixements que un individu té pel fet de viure en un ambient determinat, però no valoren la capacitat que pot tenir per assimilar informació nova o per resoldre problemes als que encara no s´ha hagut  d´enfrontar.
Aquests autors mantenen que  històricament s´ha mesurat la intel.ligència amb proves escrites denominades proves d´intel.ligència que l´evaluen amb mètodes verbals que depenen bàsicament d´una combinació de capacitats lògiques i lingüístiques , oblidant tota una sèrie d´habilitats que són pròpies de persones intel.ligents.

Els resultats de diverses investigacions neurocientífiques suggereixen l´existència de diverses zones que regeixen diferents dominis de cognició; Cada zona  del cervell pot expressar una forma d´intel.ligència i una manera específica de processar informacions i competències.
 Tot i que Gardner va presentar la seva teoria amb set tipus d´intel.ligències , a partir de l´any 1995 va afegir la intel.ligència naturalista . Hi ha certa discrepància davant d´aquesta afirmació, ja que  autors  com Sternberg, consideren  que aquest tipus d´intel.ligència no ocupa un lloc autònom en el cervell , sinó que  aquestes  capacitats estan incloses dins de les intel.ligències lògic-matemàtiques i visual-espaial.
A l ´actualitat molts educadors coneixem la teoria de les IM de Howard Gardner. La lectura  dels seus llibres i els dels seus col.laboradors ens pot ajudar a afrontar la nostra tasca de manera diferent,  també ens ajudarà a conéixer millor als infants , respectar les diferències que existeixen entre ells i buscar diferents maneres d´ajudar-los a formar-se com a persones intel.ligents i felices. 





dissabte, 26 de desembre del 2009

IMPLICACIONS EDUCATIVES DE LA TEORIA DE LES INTEL.LIGÈNCIES MÚLTIPLES

Els mestres sempre utilitzem un estil d´ensenyament  basat en les intel.ligències que tenim més reforçades. Alguns eviten fer dibuixos perquè la seva experiència espaial no està molt reforçada, altres procuren no cantar perquè no és el seu punt fort i , provablement , el/a mestre/a que no ha pogut desenvolupar la seva intel.ligència intrapersonal, evita estimular als nens/es per tal que exterioritzin les seves emocions i sentiments.





Convé reflexionar sobre tots els elements educatius que facilitem a l´aula per garantitzar que els nens i nenes participin en un aprenentatge totalment actiu i disposar el màxim de  varietat de situacions per tal que cadascú desenvolupi el seu propi estil d´aprenentatge.





Hem d´anar incorporant models d´educació flexibles on les úniques regles siguin un ventall obert d´estratègies didàctiques per afrontar qualsevol contingut o objectiu, desenvolupant, al menys,set formes d´aprenentatge.

*Cap conjunt d´estratègies serà el millor per a tot el grup en tot moment.
 *Una estratègia determinada tindrà més èxit amb un  grup que amb un altre.